No hi dubte que la digitalització ha incrementat el nivell de benestar de la ciutadania. A més, aquesta tendència és imparable. Per digitalització ens referim a la creació de valor afegit a través de la tecnologia de la comunicació i de la informació; en concret, aquesta inclou el comerç electrònic, ja sigui mitjançant la venda de productes digitals o físics (Amazon o Apple), la publicitat on-line (ja sigui a Google o a Facebook, entre d’altres), o la creació de valor mitjançant plataformes d’intermediació (com Airbnb o Uber).

Precisament, la naturalesa digital d’aquests models d’activitat econòmica fa que la seva contribució a les arques públiques a través de l’impost sobre societats (IS) sigui, diguem-ne, difícil d’assegurar. A l’operar de manera digital, no necessiten la presència física en el territori en el qual es troben els seus consumidors finals. Aquest aspecte, juntament amb la globalització, difereix i molt de la situació existent durant el primer quart del segle XX quan es va crear l’IS com un mecanisme de retenció dels rendiments dels accionistes, que són els que, de fet, tenen la capacitat econòmica.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.