La geopolítica ha tornat a Europa si hem de fer cas dels propòsits programàtics de la nova Comissió Europea expressats per Ursula von der Leyen quan la bateja com una Comissió veritablement geopolítica i per Josep Borrell quan afirma que Europa ha de parlar el llenguatge del poder. Són propòsits alineats amb el discurs reiterat d’Emmanuel Macron que alerta del perill que Europa pugui desaparèixer geopolíticament enmig d’una escalada de la rivalitat sinonordamericana. Aquest gir geopolític troba inspiració i suport en les opinions coincidents de gran part dels analistes i comentaristes de la política europea, com Mark Leonard, Andrea Rizzi, Andrés Ortega, Zaki Laïdi, Francis Ghilés, Daniel Gros, Ivan Krastev, Carl Bildt o Joschka Fischer, entre molts d’altres.

Encara que per ser exactes la geopolítica no havia abandonat mai l’escenari europeu, de fet restava reclosa en l’àmbit de l’alta política —de les polítiques d’Estat—, reservada als primers espases de la política i als seus serveis diplomàtics i de defensa i seguretat, estudiada pels think tanks (com per exemple el CIDOB, o el Real Instituto Elcano) i publicacions especialitzades (com Política Exterior o esglobal) i comentada a les seccions d’internacional dels mitjans de comunicació, transcendint només esporàdicament a les agendes polítiques nacionals i absent sistemàticament dels debats electorals.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.