D’entre tots els llibres de Joan Perucho (1920-2003) que no s’han reeditat aprofitant l’any del centenari del seu naixement —una mica deslluït a causa de l’estat d’alarma propiciat per la pandèmia— el que potser es troba més a faltar és Les presències secretes (Columna, 1996), un exemple espectacular de la fórmula Perucho, ben taxativa quan escrivia en un altre lloc que, com a artista, detestava la realitat i els seus herois: «M’encanta tot allò que no és vulgar». Segons Perucho, com a formació per a la lectura, la cultura és la pràctica de la tolerància, i l’home culte «pot debatre els problemes més complexos sense alterar-se, amb la idea que tot és relatiu i que a la vida no hi ha res segur o molt poques coses (són les que creiem com a revelació)».

En contra de la conspiració del caos, a l’obra de Joan Perucho hi triomfa sempre la meravella elegíaca —a les seves pàgines s’hi escolta sempre el cant d’una merla o un llarg silenci, i de manera periòdica hi compareixen l’avutarda picuda o l’avutarda geminis—, una ironia misericordiosa, i les seves paraules —a la poesia, a la narrativa, als seus assajos poètics i narratius alhora—, agafen una temperatura càlida, com si es generessin des d‘un propi sistema de la natura on els dies i les coses posseïssin un sentit net i indiscutible.

Subtitulat com «Història gràfica de l’invisible» —el text du la companyia d’unes làmines que van des de la reproducció d’alguns dels monstres i prodigis que Ambroise Paré va descriure i dibuixar, fins alguns fotogrames de pel·lícules com Nosferatu i Dràcula i pintures reproduïdes en blanc i negre de Hieronymus Bosch i Joan Ponç—, Les presències secretes és un d’aquells llibres que no va ser escrit per fer-ne una lectura consecutiva, sinó per fullejar a l’atzar en els instants serens de complaença i escoltar llavors les aventures de l’elf de l’obscuritat o conèixer de la vora la doble vida dels vampirs: com acostumava a fer en els seus llibres assagístics, Les presències secretes era també la recuperació en gran part d’escrits destinats a la premsa diària, reunits després sota un títol encertat que al capdavall en configurava el sentit global.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.