El segle XXI és el de les metròpolis, el de les ciutats de ciutats. Més de la meitat de la població del món viu actualment a les ciutats, que sumen més del 80% del producte interior brut (PIB) mundial. Les grans urbs són avui al centre de l’economia, però tenen una gran assignatura pendent, que és la seva governança. Barcelona n’és un exemple paradigmàtic. El 1987 va seguir les passes de Londres, quan Jordi Pujol va liquidar la Corporació Metropolitana i les aspiracions d’un govern supramunicipal que pogués abordar els problemes globals que afecten les grans aglomeracions urbanes. Londres ha aconseguit redreçar aquell cop. Barcelona encara resta estabornida.

Hi ha més de 500 grans àrees metropolitanes al món. La major part, unes 430, són similars a Barcelona, amb entre un i cinc milions d’habitants. La resta superen els cinc milions, i fins i tot hi ha unes poques megalòpolis que estan per sobre dels 20 milions d’habitants. Aquestes metròpolis acumulen al voltant del 41% de la població al món i el 60% del PIB. La resta, fins una mica més del 50% d’habitants i el 80% del PIB, correspon a les denominades ciutats intermèdies.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.