Wilhelm Furtwängler va ser un dels directors més grans del segle XX. Titular de la Filharmònica de Berlín del 1922 al 1945 i després, del 1952 fins la seva mort dos anys després, sabia reproduir l’essència d’aquella orquestra que encara avui és una de les millors del món. Era una essència que arrelava en el postromanticisme i a la qual ell va donar un forma pròpia i única. El nazisme va fer del director un personatge contradictori, crític amb el règim i alhora el seu portaestendard cultural. No va deixar de dirigir l’orquestra berlinesa durant la guerra i de fer-ho a la seva ciutat. Ara es poden escoltar els enregistraments radiofònics dels concerts fets per la Filharmònica sota la seva batuta durant els anys bèl·lics, uns concerts que ni són ni poden ser asèptics, amarats d’una tremenda realitat.

El segell discogràfic de la Filharmònica de Berlín ha produït un cofre amb aquells enregistraments: Wilhelm Furtwängler. Les gravacions radiofòniques 1939-1945. L’estoig conté 22 discs compactes híbrids realitzats amb les tècniques més avançades del Super Àudio CD (SACD), acompanyats d’un volum de 184 pàgines amb assajos d’especialistes sobre el director i el seu treball al capdavant de la gran orquestra.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.