La presó és la pena màxima que el nostre ordenament jurídic preveu per tal de garantir el respecte dels drets fonamentals que funden la convivència de qualsevol societat democràtica. Com els juristes acostumem a dir, el dret penal (i en especial la pena de presó) constitueixen la ultima ratio, quan totes les altres maneres de procurar el respecte als drets han fracassat. Per això el dret penal i el dret processal penal d’una societat democràtica estan teixits d’un conjunt de garanties per als ciutadans acusats d’haver comés un delicte, des del principi de legalitat penal (que les lleis –lleis elaborades pel Parlament com a Lleis Orgàniques- que preveuen els comportaments delictius i les penes siguin prèvies a la comissió del delicte i determinen precisament el contingut dels comportaments penalment prohibits) al principi de presumpció d’innocència (que suposa un procediment penal acusatori, on l’acusació ha de provar que l’acusat ha comès els comportaments delictius mostrant que el relat que sorgeix de la instrucció és el més plausible de tots els possibles i que no considera ningú culpable fins que és dictada una sentència ferma al respecte).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.