L’acceleració dels temps polítics, socials i econòmics és una tendència que s’ha intensificat en l’última dècada impulsada per la velocitat de vertigen del desenvolupament tecnològic i dels costums associats. No hi ha lideratge que resisteixi per molt de temps el repte de la fiscalització extrema de les xarxes. Rar és el país o la regió on s’esgoten les legislatures. Mai els carismes no s’havien erosionat tan aviat i no s’havien fabricat mai en menys temps els recanvis. O els recanvis dels recanvis.

La societat accelerada ha laminat les majories polítiques i ha abocat els partits a una cultura de consens per a la qual no solen estar preparats. Per això continuen defugint el sacrifici que implica tot pacte. Sovint, en la conversa política, s’anomena consens allò que hauríem de considerar concessions entre formacions afins: coalicions entre l’esquerra i el centre esquerra, o entre el centre i el centre dreta. Però només en casos molt concrets les formacions antagòniques es donen la mà per governar juntes en una grossen koalition.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.