Afortunadament, el pacte constitucional del 1978 –en el marc d’una democràcia parlamentària i d’un naixent sistema autonòmic– i el posterior ingrés a la CEE el 1986 van representar la superació de les dues Espanyes machadianes. A hores d’ara, quan la dialèctica guerracivilista i la dinàmica frontista ressorgeixen de nou en l’escenari polític, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, és de justícia recordar-ho. Val a dir que no es va imposar la tercera via, sinó la primera: la de la democràcia deliberativa i consensual, és a dir, la via del diàleg, la negociació i el pacte. El resultat, això sí, va ser l’emergència d’una tercera Espanya.

Aquest article vol recuperar la veu de dos periodistes –Agustí Calvet Gaziel i Manuel Chaves Nogales, un català i un andalús– que van ser capdavanters en la defensa d’aquesta tercera Espanya. Gaziel i Chaves Nogales, des de les pàgines dels diaris que aleshores dirigien –La Vanguardia i Ahora–, van coincidir a defensar l’esperit liberal, en el terreny polític, i l’esperit crític, en la seva tasca professional, enfront del periodisme de trinxeres. La seves anàlisis i les seves receptes poden ser avui un full de ruta per redreçar el rumb de la política espanyola.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.