A la Declaració Universal dels Drets Humans no s’hi troba cap referència als drets universals del futbol. Però el fet és que hi ha hagut intenses baralles polítiques sobre el dret dels ciutadans a veure a la televisió, primer, i a les xarxes socials, després, les competicions d’aquest esport.

A Espanya hi va haver fins i tot una «guerra del futbol» en la qual l’aleshores vicepresident del Govern de José María Aznar, Francisco Álvarez Cascos, va arribar a defensar el dret dels ciutadans a veure partits en obert; és a dir, que no s’hagués de pagar per veure’n alguns, com ja passava en altres països, com França o Anglaterra. En realitat, es tractava d’una guerra de fons entre Canal Plus, que el Partit Popular associava amb els interessos del PSOE, i la Telefònica controlada per Juan Villalonga, amic d’Aznar que estava preparant la seva pròpia plataforma, Via Digital. La ciutadania, al mig, no veia gens clar haver de pagar per veure unes competicions que sempre havien estat d’accés gratuït.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.