En pocs mesos i, a tot estirar, en poc més d’un any, els dirigents d’Alemanya hauran de prendre decisions que marcaran l’evolució del país –ja a curt termini– i que, inevitablement, pel seu pes de gran potència regional tindran una repercussió en el conjunt de la UE. Si les originàries Comunitats europees van ser constituïdes tant per a integrar-hi Alemanya com per a impedir que un dia traspassés el límit de les Comunitats, avui Alemanya afaiçona la UE d’una manera especial, com si aquell Sonderweg («camí especial», ja abandonat), que un temps es va suposar que era el designi d’Alemanya, s’hagués reproduït ara en la seva relació amb la UE.

Per una sèrie de coincidències, de sobte, a Alemanya se li acumulen els futurs després d’haver-li recordat massa el passat el 75è aniversari de 1945, celebrat el maig amb sordina pels condicionants que imposava la pandèmia.

Angela Merkel no serà candidata a les eleccions federals de la tardor del 2021; se’n va i no té successora o successor clar. El ràpid fracàs de la candidatura d’Annegnet Kramp-Karrenbauer –designada el desembre del 2018 sota els auspicis de la mateixa Merkel, però aviat superada per les circumstàncies– és revelador de la dificultat de la successió. I se’n va amb quotes de popularitat envejables, confirmades per la bona gestió que està fent de les conseqüències de l’epidèmia.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

 

La mare

Merkel deixarà una petja profunda en la política alemanya i europea; tot un estil com a dirigent: moralitat i pragmatisme, actitud evasiva i determinació resolutòria, centralitat i conservadorisme, alemanyetat i europeisme..., capacitats aparentment contradictòries, però que reflecteixen l’habilitat del personatge a l’hora d’exercir-les.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.