Els dos principals teatres lírics de Viena, l’Staatsoper i el Theater an der Wien, han sorprès aquesta temporada presentant dues òperes que, insòlitament, defugen el que és la seva programació habitual. El primer, molt poc amant de les modernitats, ho ha fet amb l’estrena mundial d’Orlando, d’Olga Neuwirth, un fet realment històric perquè és la primera vegada en els 150 anys de vida del teatre que encarrega i programa una obra d’una compositora.

En el cas de l’An der Wien, atent sempre a l’òpera barroca, a Mozart o a la creació contemporània, la diguem-ne anomalia és la programació d’una òpera romàntica, decimonònica, de Halka, de Stanislaw Moniuszko, de la qual el tenor Piotr Beczala s’ha fet ambaixador. I també ha fet història. En aquest cas, per ser una obra superconeguda a la Polònia nadiua del compositor i ben desconeguda a la resta d’Europa.

Orlando és el sisè drama musical de l’austríaca Olga Neuwirth (1968). El personatge que dóna nom a la seva òpera és el mateix Orlando de la novel·la de Virginia Woolf, el jove de la cort d’Isabel I d’Anglaterra que un bon dia, en despertar-se, descobreix que s’ha convertit en una dona i gaudeix d’una vida tan llarga que acaba uns quants segles després, el 1928, moment de la publicació de la novel·la.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.