La nit de les eleccions andaluses una col·lega em comentava què l’inquietava més de Vox: «volen derogar la llei contra la violència de gènere». Va ser l’única al·lusió a l’antifeminisme del partit d’ultradreta que vaig sentir aquell dia. I és que fins a passats els comicis els seus postulats sobre aquest assumpte havien quedat en un segon pla. Com tantes altres coses que només concerneixen les dones, semblava un tema accessori.

Res d’això. No és casualitat que la primera condició de Vox per prestar els seus vots a PP i Ciutadans en el govern andalús fos eliminar la llei contra les agressions masclistes. Que l’exigència era una fanfarronada era evident. Un govern autonòmic no pot derogar una llei de rang estatal –el mateix succeeix amb la seva proposta de deportar als immigrants il·legals. Però tant és. L’important era embullar i ser el centre d’atenció, encara que fos a costa de dones assassinades, violades i maltractades. Com més maror, més peix…

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.