Les tres dones de les quals vull parlar m’han enganxat despullant-se (despullant-me!) als seus llibres. De la història d’Eva Baltasar a Boulder en surto agraït que una dona, lesbiana o no, decideixi sobre la seva vivència de la maternitat contra el rol prescrit (i sobre la maternitat patològica de massa mares); de la road movie de Nova York a Arizona de Valeria Luiselli a Desierto sonoro en surto commogut per la lucidesa en narrar l’empobriment d’una relació de parella amb fills d’antigues parelles i interessos intensament literaris amb el fil conductor tràgic dels nens perduts. I, finalment, del llibre d’Elvira Lindo escrit A corazón abierto no sé què admirar més: si la subtilesa analítica amb què aborda la personalitat destructiva del seu pare o la valentia moral amb què usa el microscopi per examinar-se a si mateixa com a nena espavilada i consentida, com a jove emancipada i perduda, com a adulta sovint impacient amb el teatre envellit, degradat, pantomímic del pare (fins que mor).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.