Deambulant per altres obres de Gaudí de dimensió més petita, on el tractament de la llum és magistral, impressiona el domini del mestre a l’hora de fer-la lliscar per les superfícies. Passa el mateix amb el control del buit —la perforació— i amb els mecanismes per als tancaments parcials —porticons i persianes.

També es pot observar com les diferents ceràmiques amb formes vegetals, de colors no evidents, recullen la llum i li proporcionen gruix com de pinzellades de diferents lluentors. Així mateix, aquestes pinzellades amb volum es reprodueixen quan treballa el guix, realitzant cintes pessigades amb línies corbes lliures, que rematen volums.

L’obra de Gaudi no tracta només de la col·lisió, la unió i la disposició d’espais, sinó també de la cura i la genialitat en l’afany de rematar amb tot tipus de detalls els encontres entre els espais i els habitacles per concedir-los l’atmosfera anhelada.

A la Sagrada Família, darrere l’espectacular altura de la nau central, rematada amb caramels de vidre en les bifurcacions arbòries –algunes de les quals amb llum a dintre– una mirada més atenta revela en la pedra algunes formes sorprenents i d’altres estranyes. En canvi, quan s’observen altres materials, no estructurals, la manca de detalls es fa evident.

Els focus que il·luminen l’interior, col·locats a dalt de tot per fer llum al terra, provoquen enlluernaments incòmodes que ceguen la visió del sostre fastuós. Aquesta il·luminació, més semblant a la de l’accés a un estadi, poc té a veure amb la llum d’un gran temple. Seria d’agrair que la nau central fos il·luminada tan sols amb els grans vitralls colorits que ja realitzen un efecte de tintar-la de colors càlids, des del groc al vermell, passant pel tirant a taronja amb la llum del matí i per la llum verdosa i blavosa de la tarda, quan entra pels vitralls oposats.

En contraposar aquests llums acolorits amb els focus del sostre es perden els valors de la penombra i, per tant, de la indefinició. L’obscuritat forma part de la percepció, especialment d’un espai destinat originalment al culte.

Aquesta llum (extra) subratlla més del compte els detalls brillants, fent massa visibles les baranes d’acer inoxidable. Lluentors que retrunyen en la contemplació de la basílica.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

Quan s’hi apropa la mirada sorprenen els detalls inconnexos. Des d’una barana corbada d’inoxidable que rubrica l’escala de baixada de les torres —a la qual també se li ha col·locat un llum dins els ascensors més propi d’una cadena hotelera, a una lona translúcida plastificada amb la impressió d’un vitrall per ocultar les pancartes reivindicatives dels veïns. Tot plegat, «arranjaments» impropis que hom podria atribuir a les presses per adequar la basílica a la visita del Papa Benet XVI.