Safo a les seves companyes poetesses

La literatura, entesa en un sentit ampli com a textos de mèrit artístic, fàctics o imaginatius, es remunta als temps mítics en què anomenar alguna cosa era un acte màgic que extreia l’objecte d’allò incommensurable i li donava presència. Llum. Una vegada anomenat, l’objecte es podia associar a d’altres coses. Foscor. La distinció crea moviment i en anomenar un tercer element s’obre l’espai de la sintaxi per construir correspondències –ombres— analogies –espirals— i formes que es converteixen en poesia, música, raó; en mimesi.

La literatura fa servir el sistema del llenguatge, la semiòtica, per relacionar els signes amb els significats que es van originar a la prehistòria, quan els homínids van aprendre per primera vegada a imaginar o a projectar la presència d’altres ments i d’una intencionalitat compartida. Comunicació. Empatia. Però no hi ha rastre del sorgiment del llenguatge, ja que no hi ha escrits de la seva primera manifestació. Absència.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.