Cada cop és més freqüent en el debat polític recórrer a les puntuacions de determinats índexs de democràcia. És una bona notícia per als qui aposten per les dades i la raó com a components de les discussions sobre els assumptes públics. Per a la utilització dels índexs de democràcia com a ciutadans i creadors d’opinió, la primera i principal incògnita a resoldre té a veure amb la pròpia definició de «democràcia» a partir de la qual els índexs s’han construït. En d’altres paraules, cal, per a cada índex, esbrinar quins elements dels sistemes polítics han considerat rellevants i possibles de mesurar els investigadors i institucions responsables del seu disseny. Encara que a vegades s’oblidi, fins i tot entre nacionals d’un mateix país, no tots comparteixen la mateixa definició de democràcia, i aquests índexs estan pensats per comparar diferents estats de regions diferents en períodes de temps més o menys llargs.

Tampoc en l’acadèmia existeix una conceptualització de democràcia acceptada amb caràcter general. De fet, a vegades s’utilitza complementàriament la idea de «democràcia electoral», com fa Freedom House, aplicant els següents quatre criteris per decidir si un règim forma part o no d’aquesta categoria: sistema polític competitiu multipartidista, sufragi universal de la població adulta, competició electoral regular amb vot secret i raonablement segur en absència de frau electoral massiu, i possibilitat de comunicació dels partits amb els votants a través dels mitjans de comunicació i de campanyes polítiques obertes. Democràcia electoral és una noció, en qualsevol cas, molt més restringida que democràcia tout court.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.