El 3 de desembre del 2018, Ferran Mascarell Canalda (Sant Just Desvern, 1951) va anunciar que es presentava com a candidat a l’Ajuntament de Barcelona a les eleccions del proper 26 de maig. Volia cumplir així una vella aspiració. S’ho havia plantejat ja quan militava al PSC i ho intentava ara des de les rengles de l’independentisme, al qual es va convertir quan el 2010 va acceptar integrar-se com a conseller de Cultura en el Govern d’Artur Mas.

Des que va abraçar l’independentisme, Mascarell ha anat elaborant un discurs ben estructurat, assentat en la idea central que Catalunya necessita un Estat propi perquè l’espanyol no li serveix. Aquest discurs pot ser coherent vist fins i tot des de fora: en un acte a Madrid el 14 d’abril del 2016, l’exsecretari d’Estat de Cultura del PP José María Lassalle va qualificar Mascarell d’«independentista de raó». La coherència, però, no sempre està arrelada a la realitat, i no li deu importar gaire perquè una de les seves divises és aquesta frase de Max Weber: «L’home no hauria aconseguit allò que ha estat possible si no hagués intentat aconseguir allò que semblava impossible».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.