Dir-se Rosa, com jo mateixa, no és suficient per poder assistir al Concert pel Biocè que el Liceu ofereix avui dilluns amb l’UceLi Quartet per a un públic de 2.292 plantes distribuïdes pels seients del teatre, cadascuna d’elles amb la seva corresponent entrada. Condició indispensable és la de pertànyer al regne (la paraula deu ser políticament poc correcte) vegetal. Aquesta Rosa que escriu pertany al regne animal i es perdrà la interpretació de Crisantemi, de Giacommo Puccini. La idea del concert vegetal és de l’artista Eugenio Ampudia, conegut en el món de l’art conceptual i reconegut amb premis vinculats a la fira ARCO de Madrid.

Per al benestar vegetal, és d’esperar que una aspidistra no segui darrere un ficus crescudet, o unes cintes, darrere una palmera. Entendria el seu malestar perquè és el que em passa, sent de mida petita, quan tinc al davant un armari. Confesso que una certa enveja, aquest públic me la fa, perquè serà un concert sense esternuts, estossecs, telèfons mòbils i bijuteria variada que va fent cling cling. I, com diu un bon amic, és d’esperar que la crítica del concert la faci un cactus.

La veritat, abans que Ampudia m’interpel·li, com se’ns diu que fa l’artista amb aquesta instal·lació, m’estimo més que ho facin, per exemple, una bona Mariscala que m’obligui a pensar en l’inexorable pas de la vida, un Fidelio que em recordi les moltes situacions d’opressió que hi ha al món així com el compromís ètic personal, o una Traviata que no em faci oblidar que encara hi ha barreres socials. Això sí, presentat amb excel·lència musical i escènica. Però aquesta, la de les plantes, pertany a una nova filosofia que vol fer del teatre un mediador en el «diàleg entre l’espai i els artistes visuals». Desprès de les plantes, vindran els animals no racionals?

 

El gos filharmònic

Fa uns anys, a casa hi havia una gossa –tenia el suculent nom de Gulash–, que mai va manifestar gens d’interès musical fins a un dia en què sonava la Callas. El bitxo, que en aquell moment jeia, va aixecar el cap i el va inclinar en posició d’estar escoltant atentament. Em vaig emocionar i vaig pensar: que gran que era la Callas, capaç fins i tot de despertar l’interès d’un animal de quatre potes! Allò, però, va ser un vist i no vist. No es va tornar a repetir mai més tot i que repetidament vaig fer-li escoltar Casta Diva, La mamma morta i O mio babbino caro. Res a fer.

Això no vol dir que no hi hagi gossos musicals i de fet, en el passat, cap als anys 1840 i 1850, hi havia a Barcelona un gos filharmònic segons que explica Apel·les Mestres a les seves Volves Musicals. L’animal sabia tots els llocs de la ciutat on s’hi feia música. Cada matí anava puntualment a la catedral i allà s’ajeia sota l’orgue, immòbil, mentre durava l’ofici. Quan havia acabat la cerimònia, anava a les casernes per acompanyar a la banda militar.

Però el més curiós, diu Mestres, és que «cada nit, invariablement y som si fos un abonat, entrava al Teatre de Santa Creu; travessava la platea, se dirigia a l’orquestra, allí’s cargolava y sense fer el més petit moviment, se passava tota la nit escoltant l’òpera”. Però en aquell espai també s’hi feia teatre de prosa i quan el gos filharmònic s’adonava que aquella nit no hi hauria música, s’aixecava, desfeia les seves passes per la platea «amb el cap baix y la cua entre cames y sortia del teatre com qui ha pagat per a veure una funció y li han cambiat per una altra que prefereix no veure».

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Després d’aquesta digressió canina, confesso que en el fons, el que de debò em preocupa veient que les plantes poden anar al Liceu com espectadores d’un concert és que potser hi ha una idea amagada al darrere. Potser a la taula comencen a perillar els enciams i les escaroles, els tomàquets de Montserrat o els pèsols de Llavaneres. Ja fa dies, als que ens agrada menjar de tant en tant un filet de carn o de peix, o fins i tot una humil truita a la francesa, se’ns fa sentir com uns assassins del planeta. A veure si ara acabarem sent doblement assassins per menjar un plat d’espinacs. Si és així, vegans, prepareu-vos i comenceu a buscar una altra religió!