Ara per ara, i de cara al futur més proper, l’educació té dos grans reptes: 1) universalitzar-se de veritat; 2) fer front als obstacles que les noves tecnologies poden posar a la formació d’éssers autònoms, que hauria de ser la finalitat de l’educació.

El primer repte està en marxa des que el dret a l’educació està sent assumit pels estats com un dret fonamental. Cada cop hi ha més gent, a tot el món, alfabetitzada. El que cal és que l’escolarització obligatòria sigui un fet indiscutible i garantit en qualsevol país democràtic. Allà on això ja és així, com és el nostre cas, el progrés consistirà a lluitar perquè la igualtat d’oportunitats sigui més efectiva, amb la prioritat de disminuir el fracàs escolar que castiga els alumnes de famílies més pobres, sense al·licients per motivar els fills cap a una formació superior i fins i tot per acabar amb èxit la formació obligatòria. Ja fa temps que sabem que l’escola no és l’ascensor social que canvia el destí de les persones que neixen en els entorns menys privilegiats.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure