George Soros (Budapest, Hongria, 1930) va entrar en l’imaginari col·lectiu de la societat global com a icona d’un capitalisme sense límits. Soros encara és per a molts l’home que el 16 de setembre del 1992 va enfonsar el Banc d’Anglaterra invertint als mercats contra la lliura esterlina, efemèride recordada com «el Dimecres Negre». Però la fama de capitalista sense escrúpols també ha estat magnificada pels seus enemics polítics, escrivia Matt Welch l’octubre passat al setmanari The Atlantic: «Com a jueu d’origen hongarès i de nacionalitat nord-americana, i com a persona que va guanyar milers de milions apostant contra divises nacionals, Soros era un objectiu fàcil als 90 per a líders corruptes, de Bratislava a Kuala Lumpur». Vint-i-set anys després, Soros s’ha convertit en un símbol del món que vol ensorrar la nova dreta populista, de Donald Trump a Santiago Abascal.

El que ha fet diferent Soros d’altres taurons dels mercats financers és la seva implicació hiperactiva en la defensa de la democràcia liberal, tasca que ha dut a terme a través de la Fundació Open Society i de la Universitat Centre-Europea (CEU).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.