Malgrat que no és un tema nou, en les darreres dècades la qüestió migratòria ha adquirit una rellevància notable en l’agenda pública de molts països occidentals. No ho ha fet, però, des de la necessitat de respondre als reptes migratoris des de les polítiques públiques. De per si, aquest ja és un primer dèficit preocupant en parlar d’un tema que, per estructural, acompanyarà les realitats de les democràcies liberals europees els anys vinents.

En lloc de parlar de coherència –és a dir, d’objectius, instruments i avaluació– o de respecte als principis reguladors de les nostres democràcies –que entre altres es fonamenten en el respecte al dret internacional públic–, la qüestió migratòria ha entrat al debat públic de la pitjor manera possible, des d’un discurs ple d’apriorismes moltes vegades allunyats de la recerca, i ple d’interpel·lacions epidèrmiques.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.