El debat públic sobre el temple de la Sagrada Família sempre esdevé quelcom apassionant. Cal reconèixer que aquesta basílica en construcció des de fa més d’un segle té tots els ingredients que justifiquen raonar i debatre amb un xic més de passió que si parlem de qualsevol altre gran equipament, monument o artefacte amb una presència urbana significativa.

El fet de tractar-se d’un equipament confessional catòlic, reforçat per l’anacrònic component expiatori, en un moment en què l’espiritualitat col·lectiva cotitza clarament a la baixa; o que sigui el turisme massiu i predador l’autèntic motor de la seva construcció i no els pecadors penedits, són factors que per si mateixos ja podrien justificar un debat ciutadà de certa envergadura i que es qüestionés la «catifa vermella» que l’Ajuntament ha posat als peus de l’Arquebisbat de Barcelona en un acte de discriminació positiva digne d’una causa millor.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure