Com si fos el cigne negre de Nassim Taleb, l’esclat de la crisi del covid-19 ha transformat sobtadament l’escenari de relativa estabilitat en què la política espanyola i catalana semblaven haver-se situat. Quan el nou govern de Pedro Sánchez tot just començava a posar-se en marxa, i el govern de Quim Torra enfilava la seva recta final, la crisi epidemiològica ha arribat per fer tremolar tot l’edifici.

La urgència dels fets ha situat l’èmfasi sobre la dimensió sanitària de la crisi, amb el debat sobre les mesures per contenir la pandèmia, els costos assumibles per fer-ho i les seves conseqüències. I això ha obert una discussió tremendament superficial sobre la qualitat de la gestió que estan desplegant els governs en aquesta crisi i en quina mesura aquesta gestió pot explicar diferències en la incidència del virus a cada país. Amb poques excepcions, cap autoritat no s’ha pogut escapar de l’allau de crítiques que atribueixen la responsabilitat de l’abast de la crisi a la suposada mala gestió.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.