Una de les definicions possibles de catalanisme pot ser la de paraigua en el qual han conviscut posicions i actituds diferents que han anat interpretant políticament de forma diversa el sentir-se catalans. En aquest sentit, es pot dir que ha tingut un paper de primera rellevància al llarg de tot el segle XX i que durant el franquisme va funcionar com un dels elements vertebradors de la resistència a la dictadura. Aquest aspecte ha estat un objecte d’estudi més que sovintejat en la historiografia catalana.

S’ha analitzat des dels nuclis més petits i gairebé testimonials dels anys 40 fins a la reconstrucció del catalanisme catòlic a partir dels anys 50, que va vehicular –a través dels pocs espais concedits o conquerits a l’empara del patronatge de l’Església– un nou projecte nacional que tot i ésser radicalment antifranquista, trencava de manera clara amb l’experiència de la República.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.