El procés i, més concretament, els successos de setembre i octubre del 2017, van tenir unes conseqüències negatives per a l’economia de Catalunya que s’apreciaran amb més claredat a mig i llarg termini.

Aquesta seria la conclusió del debat celebrat ahir al Cercle d’Economia amb motiu de la presentació del número 7 de política&prosa, dedicat precisament a «Les conseqüències econòmiques del procés», un títol que evoca el famós treball de Keynes sobre «Les conseqüències econòmiques de la pau».

El col.loqui el van mantenir Maria Antònia Monés, catedràtica d’Economia, Joan Tàpia, president del Consell Editorial d’El Periódico, i Jordi Alberich, economista i ex director general del Cercle d’Economia. Rafael Suñol va ser el moderador de l’acte.

Els ponents han contribuït amb articles al número de política&prosa, juntament amb Xavier Vidal-Folch, Xavier Vives i Joan Llorach.

Ultra la fugida de dipòsits i el trasllat de seus empresarials, els ponents van coincidir a afirmar que si bé no s’havia produït una caiguda traumàtica de l’activitat econòmica eren clars els signes de pèrdua de pols econòmic. Jordi Alberich va dir que Catalunya pateix aluminosi econòmica, els efectes de la qual es faran visibles a mig termini.

Després de les intervencions de ponents i moderador, es va obrir un torn de preguntes, en què va intervenir Alfred Pastor, protagonista de l’entrevista del número 7 de política&prosa. L’ex secretari d’Estat d’Economia en el govern de Felipe González va advertir sobre les conseqüències inevitables que es deriven i es derivaran de l’absència de govern que es viu a Catalunya des de l’inici del procés.

Els indicadors tendeixen a registrar la realitat amb un cert retard però alguns d’ells, va apuntar Monés, identifiquen signes clars de desacceleració del creixement econòmic en relació amb la mitjana espanyola. A més, va ressaltar-se la importància dels indicadors comparatius no amb d’altres CCAA, sinó amb la mateixa Catalunya en exercicis anteriors. Els ponents van coincidir en reclamar la necessitat de progressar sostingudament en un món cada vegada més globalitzat.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.