L’arribada del tren a l’estació dels germans Lumière a principis del segle XX va generar un gran impacte en els espectadors que s’acostaren a veure el breu però intens film; uns van quedar sorpresos i altres es van espantar, però ningún no va restar indiferent. Donada l’enginyosa posició del pla que intensificava la idea que el tren s’acostava davant dels nostres ulls, semblava realitat encara que la imatge no tingués so. Els espantats van veure més que els sorpresos, ja que van viure una experiència, una mena d’immersió tan real i prodigiosa, que les seves ments van quedar atrapades en la imatge d’un tren que es dirigia cap a ells.

En aquella època el cinema anava de ciutat en ciutat, com els firaires del circ; eren petites carpes destinades a veure fragments de la realitat amb el propòsit de demostrar que era possible la creació d’imatge en moviment i projectar el fantàstic.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.