Tal com va passar quan Nicolas Sarkozy –aleshores president a França– va parlar de refundar el capitalisme després de l’esclat de la gran crisi financera el 2008, un cop viscuts els devastadors efectes de l’estat d’alarma provocat per la pandèmia del coronavirus, molts recorden avui la indústria i la veuen com una taula de salvació. Veurem si, com va passar llavors, quan l’economia comenci a remuntar després de la sotragada tot queda en foc d’encenalls.

Afortunadament, la resposta que s’està donant a aquesta nova i inèdita crisi és molt diferent: mesures pal·liatives destinades als col·lectius més afectats, que van des de les moratòries en el pagament de crèdits als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), amb avantatges tant per als empresaris com per als treballadors, així com organismes financers de l’estil del Fons Monetari Internacional (FMI) convidant els Estats a gastar per frenar els efectes de la paralització de l’activitat, com a mínim a curt termini.

En tot cas, si hi ha una cosa certa és que l’última crisi en la qual ens hem vist embolicats, sorprenent, abrupta i sense gaire precedents, ens ha obert els ulls. Ens hem adonat dels riscos de l’excés de dependència d’altres països a l’hora de proveir-nos de productes que han resultat tan essencials i de primera necessitat com ara les mascaretes, per posar només un exemple.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

En el seu dia vam decidir que ens havíem de dedicar a altres activitats i, des de fa anys vam deixar d’apostar clarament per la indústria, per a la qual no hi havia ni tan sols un ministeri dedicat. Encara ressona la vella frase que diu que «la millor política industrial és aquella que no existeix» de l’època en què Carlos Solchaga era, curiosament, ministre d’Indústria del primer Govern de Felipe González. Probablement hauríem d’haver estat més curosos, però la tendència a la terciarització o augment de pes dels serveis realment l’han viscut tots els països desenvolupats, tot i que en uns amb un component més tecnològic i vinculat amb l’economia del coneixement que en els altres, com el cas espanyol.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.