“La revista Política i Prosa, que acaba d’editar el número que commemora el seu primer any de vida, és un exemple del que acabem d’assenyalar. No és dogmàtica, hi escriu gent de tendències força diferents, deixa respirar el lector —que és sinònim de deixar-lo pensar pel seu compte— i edifica, encara que sigui lentament, una esfera també d’opinió pública, però basada en la racionalitat, no en les falòrnies”, escriu Jordi Llovet en l’article “Contra l’opinió comuna” que publica avui El País en el seu suplement Quadern de Cultura.

Llovet continua: “S’han escrit coses fenomenals en aquests dotze mesos de la revista, com ara una gran entrevista a Josep Maria Bricall; bons articles de Rafael Jorba; opinions contrastades sobre la dita “immersió lingüística” a Catalunya; una bona discussió sobre què significa viure en un estat de dret i amb l’empara d’una constitució tan votada al seu moment a Catalunya; una bona redefinició del que hem entès i entenem per catalanisme i per poble; la qüestió dels immigrants africans a Europa; uns articles sobre música molt bons i anacrònics; el lloc cabdal de Barcelona en la definició possible d’una Catalunya-ciutat amb una administració i unes institucions avui invisibles, o l’ascensió imparable dels populismes arreu del nostre continent”.

Veieu l’article complet a:
https://cat.elpais.com/cat/2019/12/04/cultura/1575485895_520936.html