Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930) ha tingut dues vides. La primera fins el 25 de juliol del 2014 i la segona a partir d’aquesta data. Aquell dia va confessar que durant 34 anys havia tingut «diners ubicats a l’estranger» provinents suposadament d’una deixa del seu pare que no es van regularitzar amb Hisenda perquè «no trobava mai el moment adient». Abans d’aquesta data, Pujol va ser omnipotent i omnipresent a Catalunya, sobretot durant els 23 anys que la va presidir (1980-2003). Després, tot ha estat silenci, alguna declaració aïllada, un únic homenatge dels seus amics que no l’han abandonat, dues aparicions a TV3 que intenten blanquejar la seva imatge, i el refugi en l’ostracisme i la culpa, que s’expressa de vegades en uns articles que no llegeix ningú.

El seu pare, Florenci, havia fet una fortuna especulant amb divises (el seu nom havia aparegut al BOE el 1959 com a evasor fiscal) i després va ser un dels fundadors de la Banca Dorca i de Banca Catalana. De família catalanista, Pujol va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona i després va fer Medicina, que no va exercir mai, encara que va treballar uns anys en uns laboratoris farmacèutics.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.