Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és el més polític dels activistes i el més activista dels polítics que han protagonitzat el procés sobiranista a Catalunya. L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), condemnat a nou anys de presó i d’inhabilitació per un delicte de sedició, té una llarga trajectòria com a activista, des que entre 1983 i 1993 va ser portaveu de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Un quart de segle més tard, presideix des de la presó una altra Crida, la Crida Nacional per la República (CNR), un moviment impulsat per l’expresident Carles Puigdemont per aglutinar l’independentisme, amb poc èxit fins ara.

De jove va freqüentar els esplais cristians, influït per la teologia de l’alliberament i l’ecumenisme de Taizé, malgrat que a la seva família, sardanista, no eren practicants. Va estudiar a l’institut Montserrat, on va ser un dels fundadors del col·lectiu independentista del centre i es va integrar a la Crida dirigida per Àngel Colom. «La Crida va ser la meva gran escola d’activisme polític», va confessar a El Punt-Avui (3-8-2017). Un activisme basat en la desobediència civil no violenta i influït per Lluís Maria Xirinacs, Gandhi o Lanza del Vasto. De llavors li ve la resistència a militar en partits polítics, encara que ara estigui a favor que l’altra Crida, la CNR, es converteixi en partit.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.