Josefina Castellví (Barcelona, 1935), Pepita per als amics, col·leciona pingüins en miniatura de tot origen i mida que neteja amb delicadesa i exhibeix orgullosa a casa seva. Viu envoltada de records del seu paradís perdut, un lloc sens dubte una mica inhòspit, però en qüestió de paradisos tot va a gustos, matisos i projectes vitals. El paradís de la Pepita està fet de gel, vents forts, fred i condicions extremes de vida i treball, però encara ara no hi ha dia que no s’emocioni recordant la vida a l’Antàrtida, la «seva» Antàrtida, l’experiència més decisiva en la seva llarga carrera com a biòloga marina.

Tot arrenca a principis dels anys 60, quan, després d’haver cursat estudis a Barcelona i París, entra a treballar com a jove científica especialitzada en bacteriologia marina a l’Instituto de Ciencias Pesqueras (avui Ciències del Mar), depenent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Deixeble del gran Ramon Margalef, van ser anys en què va haver de trobar el seu lloc en un ofici i en un Instituto de Investigaciones Científicas molt masculinitzat i en el qual havíen de fer llargues campanyes d’observació amb recursos molt escassos.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.