El reconeixement de Josep Benet va fer el cim durant 1977. Primíssim i escardalenc, amb el posat d’un patriarca envellit per la secular sequedat de la Segarra, era com un eremita aparegut al bell mig del tumult d’un país en transformació. Tenia 57 anys, era un polític nacionalista reconegut i havia desplegat la seva acció de combat democràtic des de diversos espais durant més de mitja vida. Aleshores va recollir els fruits d’aquell llarg compromís, talment com si l’esperit de l’Assemblea de Catalunya s’hagués fos al seu rostre.

1977. Per Sant Jordi ell i el cineasta Portabella lliuraren el manifest «Per l’Estatut» a l’alcalde Socias com a delegats de l’Assemblea. L’oposició era rebuda a la Casa Gran mentre a la plaça de Sant Jaume reverberava un crit dirigit al president de la Diputació: «Samaranch, fot el camp». L’entrega del manifest era el colofó d’una manifestació que havia ocupat el centre de Barcelona i amb aquell acte de reclamació de les institucions d’autogovern, de fet, s’escenificava el cant del cigne de l’Assemblea. Al cap de res l’oposició faria política a través dels partits i a les institucions. També Benet. Al juny va ser elegit senador a les eleccions constituents.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.