El covid-19 ha destapat la insostenibilitat d’un model socioeconòmic que fa temps que ens envia senyals de la seva capacitat destructiva, especialment en forma de riscos ambientals i de creixement de les desigualtats socials.

La pandèmia ens ha posat davant del mirall i ens mostra la nostra pitjor cara, els nostres punts febles, els globals i els propis de cada país. El covid-19 ens envia algunes lliçons que faríem bé en tenir presents i ens assenyala algunes cruïlles, en les quals la societat haurà de decidir si opta per la continuïtat o per la disrupció cap a nous terrenys, encara que siguin ignots.

Malgrat les diferents mirades –en molts casos confrontades– existeix un ampli acord pel que fa a la importància que han jugat els treballs i les persones treballadores en la resposta a la pandèmia. En molts casos es tracta de feines a les quals la societat atorga un gran valor social, però que en canvi no es retribueixen d’acord amb aquest valor. Majoritàriament corresponen a activitats molt feminitzades, que durant segles ni tan sols eren reconegudes com a treballs i, per tant, no es retribuïen i que en fer el salt a la condició de treballs productius ho fan amb baixes retribucions.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Són les feines invisibles de persones invisibilitzades que viuen en ciutats o barris invisibles, com s’ha encarregat d’assenyalar el periodista i amic Marc Andreu.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.