Mentre ens barallem per superar a correcuita fases de la desescalada, la natura tira pel dret i desborda el que fins ara eren els nostres espais. Una vegetació exuberant i les aus que han recuperat els llocs fins ara colonitzats per les persones, configuren un Parc de la Ciutadella en un estat salvatge mai vist. En veure com les plantes creixen i es fiquen entre els llistons dels bancs, com les papereres queden envoltades per les males herbes, com els nous brots s‘obren pas a l’espai que hi ha entre les rajoles, i com la cascada, ara seca, s’amaga darrere una cortina verda, s’entén com, al cap de molts anys, els grandiosos temples d’Angkor a Cambodja han quedat sepultats i escanyats per les arrels dels arbres.

Les aus del parc ara ocupen com talaies els elements fets per l’home, fan niu a les barques de passeig del petit llac i mengen herba fresca sense por. El poderós rugit d’un lleó del Zoo ens fa pensar, si no fos perquè el mamut és de pedra, que el Juràssic Park és a tocar.

PD: On són els 85.000 coloms censats a Barcelona?

Fotografies de Xavier Jubierre