window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'UA-123062154-1');

La clau europea

Núm. 00

Editorial

La clau europea

política&prosa
política&prosa
| 10 oct. 2018
Ple del Parlament Europeu. Foto UE.

Europa ha estat la gran absent del debat sobre l’anomenat procés, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Les referències a la Unió Europea només s’han fet en clau instrumental -la teòrica pertinença o no d’un Estat català independent a la UE, una hipotètica mediació de Brussel·les…-, però no des de la realitat política, econòmica i social que representen els més de seixanta anys de construcció europea. Una realitat que Espanya no va abraçar de ple dret fins l’1 de gener de 1986. Val a recordar que el magistrat Eugeni Gay, en el seu vot particular de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, ja assenyalava aquesta disfunció en el debat polític i jurídic que havia acompanyat la traumàtica tramitació de la nova carta autonòmica: «La resolució denota en certs moments un academicisme més propi del segle XIX, centrat al debat entre el positivisme i l’historicisme i allunyat en qualsevol cas de la realitat jurídica del món contemporani, en què les sobiranies són difícils de distingir i els Estats no són sobirans en el ple sentit del terme. La realitat es presenta actualment molt més complexa i el Dret ha de respondre a aquesta realitat, sense que afortunadament hi càpiga el sosteniment de certs dogmes, com el dogma de la sobirania o la defensa d’un nacionalisme exacerbat» (28/VI/2010).

Sí, la clau europea, que hauria pogut ser el desllorigador de l’actual debat hispano-català, ha estat menystinguda pels protagonistes del litigi, a Barcelona i a Madrid. Es tracta d’un capteniment sorprenent, sobretot per part d’aquelles forces que provenen de la tradició del catalanisme polític i que en el passat havien emfasitzat els orígens carolingis de Catalunya (l’antiga Marca Hispànica). Tanmateix, de l’èxit o del fracàs de la construcció europea en depenen no només el futur de Catalunya i d’Espanya, sinó la consolidació de l’espai més gran de llibertat política, progrés econòmic i benestar social que mai hagi conegut la història de la humanitat: «Mai tantes persones no havien tingut tantes oportunitats vitals» (Ralf Dahrendorf). Aquet model d’èxit, bastit pels pares fundadors de la construcció europea des de l’espai socialdemòcrata i democristià, va entrar en crisi amb la globalització: la producció va traspassar les fronteres nacionals i va quedar fora de l’àmbit de la redistribució, regulada pels Estats. Per això, d’aleshores ençà, es fa evident que només un pas endavant en la Europa política, social i econòmica pot corregir aquesta disfunció i resoldre l’anomenat trilema de Rodrik: a més globalització, s’imposa renunciar a dosis de democràcia en el pla dels estats-nació o bé cedir més sobirania nacional a favor d’un federalisme global (en el nostre cas, europeu).

Això no obstant, l’actual cicle de crisi econòmica ha produït un efecte contrari i pervers: ha desfermat el vertigen de les classes mitjanes, les pors i els tics atàvics, la temptació autoritària i l’auge de la demagògia i de la xenofòbia. Las xarxes de seguretat de la Unió Europea, tant en el pla polític com en l’econòmic i social, han esmorteït l’impacte d’una crisi que ens hagués pogut endinsar en un escenari de fractura irreversible com aquell que descrivia -al final dels anys trenta del segle passat- Stefan Zweig a El món d’ahir. «Fins i tot la pàtria que el meu cor havia escollit, Europa, s’ha perdut des que, per segona vegada, presa de la febre del suïcidi, s’esquinça en una guerra fratricida». Sortosament, a diferència d’aquella Europa d’entreguerres, ara hem parat el cop. No hem evitat, però, que les respostes en clau populista desestabilitzessin el projecte europeu. No només el Brexit del Regne Unit o les derives autoritàries de Polònia o d’Hongria; també l’esclat de les propostes populistes als països fundadors (Itàlia, França o Alemanya). El món de demà, amb els valors de llibertat, civilitat i progrés que són els pilars de la construcció europea, depèn de com encarem els problemes d’avui i les respostes que hi aportem.

Per això, des de política&prosa militem per la defensa del projecte europeista i alertem, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, del perill que representen aquells relats polítics i mediàtics que atien els nacionalpopulismes. Apostem també per superar la resposta tecnocràtica que la UE ha donat en aquest llarg cicle de crisi i per recuperar el model social de referència, amb més integració política, econòmica i fiscal, de bracet d’una Europa de matriu federal. Perquè, al capdavall, el repte de la Ue del segle XXI passa per saber administrar la complexitat i per fer-ho des de la divisa de la seva non nata Constitució: «Unida en la diversitat». Es tracta d’una divisa que entronca també amb el missatge del catalanisme majoritari i que es concreta amb el model de ciutadanies compartides que es troba en la base de la ciutadania europea: tota persona que tingui la nacionalitat d’un Estat membre té també la ciutadania de la Unió, que s’afegeix a la ciutadania de l’Estat sense substituir-la.

Europa és la clau per obrir la porta del carreró sense sortida en el qual ens trobem. Ens cal superar el model decimonònic del vells estats-nació de què parlàvem al començament i reforçar la pulsió europeista. Per això, de Catalunya estant, entenem que l’enfortiment de la llibertat política, la promoció del progrés econòmic i la defensa del model social de referència són inseparables de la construcció europea. Si la Unió Europea se n’anés en orris, se’n ressentiria la democràcia espanyola, l’autogovern de Catalunya i la llibertat i el benestar de tots els ciutadans.

Fundadors subscriptors
2018-12-07T10:23:12+00:00Per |

Sobre l'Autor/a:

No és molt dificil d’explicar un projecte que s’acull a un nom com aquest. Això va de política, sense embuts, i amb pretensions ben prosaiques, sense ímpetus utòpics ni enlairaments de caire històric o líric. Denúncia, per tant, de la manca de política i de la necessitat d’una aproximació més pragmàtica i directa a la realitat.
Fundadors subscriptors
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers, amb fins tècnics, de personalització de la navegació de l'usuari i d'anàlisi del trànsit de la web. Per a més informació sobre que són les galetes, quines utilitzem i la manera de canviar la seva configuració, pot accedir a la nostra Política de cookies mitjançant aquest enllaç o el que apareix al peu de pàgina. Hi estic d'acord