El nacionalisme, mutat des de fa uns anys en independentisme, ha gaudit de majoria absoluta al Parlament de Catalunya des del 1984, però aquesta no és una realitat eterna ni inamovible. Si més no, això és el que defensa Carles Castro al seu llibre Cómo derrotar al independentismo en las urnas, recentment publicat per ED Libros. Castro, a través d’una acurada anàlisi de dades electorals, explica que la majoria independentista no és tan sòlida com hom podria pensar, que el suport a l’independentisme sembla haver tocat fons i que tan sols amb una petita variació dels sufragis independentistes cap a altres opcions polítiques es podria donar un tomb a la situació.

De fet, fins i tot quantifica, a partir dels resultats de les eleccions del 21-D, el nombre de vots necessaris a cadascuna de les circumscripcions per tal que produïssin els canvis en la distribució d’escons que fessin possible una alteració de l’actual majoria: n’hi hauria prou amb 3.500 vots a Lleida, 8.000 a Tarragona, 13.500 a Girona i 20.000 a Barcelona. És per això que sosté que amb «la deserció selectiva d’uns 45.000 votants sobiranistes dels més de dos milions actuals, n’hi hauria prou per posar fi a una correlació parlamentària històricament favorable al nacionalisme. És a dir, l’1 % de les paperetes emeses en el conjunt del país podria canviar el signe de la Cambra».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.