Fa pocs dies la Conselleria de Vicepresidència i Economia de la Generalitat va publicar una nota de premsa sobre la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central. La nota destaca, per sobre d’altres, la xifra de 16.801 milions d’euros com a dèficit fiscal per al 2016. Cosa sorprenent, perquè aquesta no és de fet una xifra real sinó que respon a un escenari hipotètic, que comento tot seguit, i que senzillament no es va donar. Per la qual cosa la nota de premsa ‒que va ser reproduïda pels principals diaris‒ dóna una idea bastant allunyada de la realitat.

El missatge que transmet està centrat en aquests 16.801 M€ com a dèficit fiscal; però d’acord amb les pròpies dades de l’informe de la Conselleria al que es refereix la nota de premsa, tal xifra no es correspon amb el que normalment entenem quan se’ns parla de dèficit fiscal; allò que la pròpia nota de premsa expressa com “la diferència entre la despesa que l’Estat espanyol efectua en un territori, i els ingressos que obté d’aquest territori”. És a dir, ‘la part de la recaptació tributària (impostos i cotitzacions socials) que no retorna en efectiu, en forma de transferències (finançament autonòmic i municipal) i de despeses estatals directes (pensions, subsidis d’atur, i infraestructures, principalment.)’.

Aquest és el dèficit fiscal que els experts (també els autors del dit informe) anomenen concretament dèficit ‘segons el criteri de fluxos monetaris’. Doncs bé, segons les xifres detallades a l’informe (quadre pàg. 7), aquest dèficit fiscal hauria estat no de 16.801 sinó de 12.489 milions d’euros (per al 2016).

PLAÇA OBERTA
Altaveu de la pluralitat a opinions diverses.

De fet es tracta d’un dèficit fiscal brut, en el sentit de que no té en compte el retorn indirecte: la part corresponent a Catalunya de les despeses centrals, ‘d’Estat’ (exteriors, defensa, serveis i institucions d’àmbit estatal, etc.). L’estimació d’aquest retorn indirecte que implícitament es fa a l’esmentat informe –segons les dades detallades de despeses (p. 10 i 13)‒ és, de 3.684 M€. I quan es resta això (i 824 M€ més d’ ajustaments similars) la xifra anterior de 12.489 M€ queda en un dèficit fiscal net de 7.981 M€; que és el que al dit informe resulta com a ‘dèficit fiscal segons el criteri de càrrega-benefici’ (p. 7). I que en d’altres paraules seria la contribució que, de facto, va fer Catalunya a la solidaritat interterritorial a Espanya l’any 2016; xifra que representa un 3,7% del PIB català.

Llavors, d’on surt la xifra de 16.801 milions d’euros tan destacada en la nota de premsa de la Generalitat com a dèficit fiscal? Surt de considerar un curiós escenari hipotètic per part dels responsables de l’informe (‘hipòtesi’ és justament la paraula que fan servir; p. 16). Equival a fer-se la següent pregunta ‘ucrònica’: “quin hagués estat al 2016 el dèficit fiscal brut de Catalunya si l’Estat hagués pujat els impostos, en l’import necessari per tal de que –tot mantenint les mateixes despeses totals– el pressupost global, estatal, del 2016 no hagués tingut cap dèficit?” (es tracta del famós dèficit pressupostari que cada any Espanya ha de negociar i comprometre’s amb la Comissió Europea). En tal hipotètic escenari d’una política estatal de ‘dèficit cero’ (efectivament, això ressona amb la versió més extrema de la política d’austeritat fiscal), la càrrega fiscal sobre cada Comunitat Autònoma hauria estat superior. I en el cas de Catalunya, de 4.312 M€ més. I, per tant, el seu dèficit fiscal brut hauria estat de 12.489 + 4.312= 16.801 M€. I aquest és l’imaginatiu origen de tal xifra.

(Els experts, a aquesta operació de sumar es refereixen amb una expressió més críptica i asèptica: “neutralització per dèficit estatal, equilibrant via ajustament dels ingressos”)

Òbviament tal pujada de la pressió fiscal al 2016 no va tenir lloc; afortunadament. Ni tampoc als anys següents. O sigui que la realitat va ser –sempre a partir de les dades de l’informe detallat de la Generalitat‒ un dèficit fiscal brut (el del criteri dels fluxos monetaris) de 12.489 M€. Que menys la contribució de Catalunya a les despeses centrals de l’Estat, queda en els 7.981 M€ de dèficit fiscal net (el del criteri de càrrega-benefici’). I aquesta seria per tant la contribució de Catalunya a la solidaritat interterritorial a Espanya, al 2016.