El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat per acabada la legislatura. No ha aconseguit cap dels objectius que s’havia plantejat com a cap de l’executiu format per JxCat i ERC, especialment el manteniment de la unitat entre les forces independentistes per tal de donar resposta a la sentència del Suprem. L’anomenat «mandat de l’1 d’octubre», la construcció de la república, l’exercici del dret a l’autodeterminació o l’amnistia per als presos, que tals eren els seus objectius, han quedat en res.

Cap legislatura com la de Torra havia donat tantes mostres de divisió, tant desgavell ni tanta desorientació, amb la taca addicional, atribuïble molt directament a Torra, de la seva condescendència amb els desbordaments violents de les manifestacions, especialment dels CDR i del misteriós Tsunami Democràtic. Destaca especialment el maltractament rebut per les institucions, sobretot pel Parlament i pels mitjans de comunicació públics catalans, amb el darrer episodi de la Comissió d’investigació del 155, convertida en plataforma propagandística en lloc de moment de reflexió autocrítica per part dels qui van vulnerar l’Estatut i la Constitució.

El balanç dels governs de Torra fins ara mateix és buit, amb dues excepcions que pertanyen directament al balanç positiu del soci de govern ERC: l’elaboració dels pressupostos catalans i la formació de la taula de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. La paradoxa és la preservació d’aquestes dues conquestes alienes abans de convocar les inevitables eleccions, amb l’esperança de treure’n algun rèdit electoral, ja sigui personalment, ja sigui per part del puigdemontisme que el va nomenar i li dóna suport.

El millor de la derrota de Torra és que obre espais a ERC per tal de que prengui l’hegemonia a Puigdemont i culmina amb la convocatòria d’unes eleccions imprescindibles per tal de retornar el més ràpidament possible a la normalitat de l’autogovern. Amb pressupostos a Catalunya i eleccions convocades, només cal esperar que s’arribi a les urnes amb els pressupostos espanyols enllestits. A més d’alleujar els comptes catalans i donar un senyal polític ben clar, seria un bon pròleg a la possibilitat d’un canvi de majories al Parlament.

Després de deu anys d’aventurisme i de paràlisi, Catalunya necessita i mereix un govern que governi, una majoria responsable que li doni suport i unes institucions que funcionin. A més, naturalment, d’atendre a les responsabilitats històriques que sempre havia assumit Catalunya en la governació d’Espanya i d’Europa. La derrota de Torra ha de ser l’últim episodi d’una etapa negativa i turbulenta massa llarga, que només amb el vot a les urnes es podrà clausurar.