Sense gairebé adonar-nos-en anem observant com defalleix l’horitzó humanista per a donar pas a l’horitzó posthumanista i transhumà. El món construït sota el vincle entre l’autor i els lectors ha deixat pas a l’establert entre els espectadors/protagonistes i les imatges. El text com a fundador de la nostra cultura científica i espiritual ha deixat pas a l’algoritme desvetllador o espia dels nostres desitjos. Expressions com màgia, plaer, desig o poesia eren considerades antigament manifestacions evocadores de la bruixeria, de la qual els homes i dones vivien pendents.

No obstant això, els termes que avui colonitzen l’acció dels homes són post, nusos, xarxa, connectivitat, mobilitat i comunicació. Com ho adverteix el filòsof Peter Sloterdijk a Regles per al parc humà la ràdio el 1918 i la televisió el 1945 ja marquen l’inici d’una societat postliterària, postepistolar i, en conseqüència, posthumanística. La trobada que va provocar el renaixement dels ideals humanistes en les cultures grega i romana per enderrocar la mentalitat rígida i fosca de l’Europa Medieval és considerada per alguns un estadi que estem deixant definitivament enrere. La Il·lustració, la Revolució francesa i la Revolució burgesa són una prolongació dels ideals renaixentistes.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.