La dissolució anticipada de les Corts Generals i la convocatòria d’eleccions per al 28 d’abril ha posat fi a la legislatura més accidentada d’ençà de la recuperació de la democràcia. A aquesta XII legislatura s’hi arribava després que els resultats de les eleccions del 2015, caracteritzades pel retrocés dels partits tradicionals, per l’emergència dels nous partits, Podemos i Ciutadans, i per la inhibició de PDeCAT i ERC, immersos en el procés sobiranista, forcessin una inèdita repetició dels comicis.

Aquelles eleccions les havia guanyat el PP, però Mariano Rajoy, de manera insòlita, va renunciar a intentar la investidura i el nou líder socialista Pedro Sánchez va intentar-ho i va assolir un acord programàtic de 200 punts amb Ciutadans, del qual un Podemos amb expectatives de fer el sorpasso als socialistes no en va voler ni sentir a parlar. La conseqüència va ser una investidura fallida i la repetició de les eleccions generals al juny del 2016 en què el PP es va recuperar lleugerament i el PSOE es va ensorrar mentre que Podemos i Ciutadans, malgrat lleugeres oscil·lacions, van fer palesa la seva consolidació. En aquesta ocasió Ciutadans, exhibint la seva condició de partit frontissa, i sense exigir la retirada de Rajoy, va arribar a un pacte amb el PP que, en absència d’altres aliats viables, només es podia materialitzar amb l’abstenció del PSOE.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.