En primer lloc va ser El furgatori (Labreu, 2006), una mena de conte bucòlic o meravellós on Josep Pedrals (Barcelona, 1979) reconstruïa els fragments d’un dietari, els apunts d’un projecte de novel·la i els poemes i les cançons, a la manera d’un costumari folklòric, que un amic seu, un tal Quim Porta, havia escrit i recollit durant les seves estades a Bolló, un poble que sembla ancorat uns quants segles enrere, potser a l’època de Gargantua i Pantagruel, i on el que importa és la satisfacció de les necessitats físiques, de totes les menes de fam i de set, la vulgaritat sense complexos, una encomanadissa alegria de viure sense fre.

Després va venir El romanço d’Anna Tirant (Labreu, 2012), que s’obre en dues direccions arran de les queixes que Josep Pedrals rep de Quim Porta per la manera que ha tingut d’editar els seus textos: d’una banda, mentre recorren Barcelona, i cada nom de carrer que trepitgen estableix el sentit de les reflexions que desgranen i se’ls converteix en un estímul per a l’especulació literària, discuteixen i comenten l’obra anterior; d’una altra, es llegeix el nou llibre de Quim Porta, el viatge iniciàtic d’Anna Tirant, una al·legoria escrita com si fos un romanç medieval, i que Josep Pedrals també ha de repassar i corregir.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure