És difícil imaginar el segle XXI sense pensar en la Justícia entesa com a garantia dels drets i llibertats de les persones. En un Estat social i democràtic de dret, la Justícia és un dels pilars de la nostra societat. Si faig especial èmfasi en els adjectius «social» i «democràtic», que malauradament alguns obliden esmentar quan es refereixen al nostre Estat, és perquè també vull posar de relleu que es tracta d’un servei públic –com ho són l’educació i la sanitat– i és necessari que funcioni de manera eficaç, operativa i àgil, tant com és d’imprescindible que doni seguretat jurídica. Només així es respondrà adequadament als conflictes individuals i col·lectius.

Els advocats i advocades de Barcelona, com a garants del dret de defensa i de la tutela judicial efectiva, som coneixedors del funcionament d’aquest sistema que afrontem a diari; però el nostre valor és que som capaços de fer-ho des de la perspectiva de la ciutadania i amb els coneixements tècnics necessaris per entendre els seus processos i terminis tant com ser exigents i crítics amb les seves carències i disfuncions.

Cal tenir en compte que estem parlant d’un servei que a Catalunya compta amb 613 òrgans judicials, 810 jutges o magistrats, 386 fiscals, 632 lletrats de l’Administració de justícia, 213 metges forenses i 7.088 funcionaris dels cossos de gestió, tramitació i auxili judicial; als quals s’han de sumar els més de vint-i-cinc mil advocats i advocades en exercici.

Ara bé, malgrat el que podria semblar-nos unes grans xifres, aquestes s’han de posar en relació amb el fet que s’inicien cada any gairebé 6 milions d’assumptes amb una població de poc més de 7 milions d’habitants. Aquestes quantitats ens indiquen, també, que la ciutadania cada vegada és més coneixedora dels seus drets i que té confiança en què el sistema judicial els preservarà.

La flexibilitat i capacitat d’adaptació del sistema per absorbir aquest alt nombre de casos, quant a la configuració orgànica, no ha estat a l’alçada; massa encotillat en estructures físiques predeterminades.

El cert és que tenim opcions i possibilitats per ser més efectius en la cerca de solucions que impactin directament on es troben els problemes concrets. Per exemple, d’acord amb l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal es poden crear Fiscalies d’Àrea i Seccions Territorials amb les corresponents plantilles de fiscals i amb la dotació pertinent de funcionaris. Aquesta opció podria resoldre bastants dels problemes en relació als retards que es donen en determinats partits judicials, especialment en qüestions dels Jutjats de Família i de temes d’incapacitacions; que, a més, tenen la particularitat de generar una angoixa molt important en els individus.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

La solució dels retards també depèn molt de l’actitud de les persones que hi treballem. Per a un advocat o advocada, el compliment del termini judicial és sagrat.

És obvi que disposar de més recursos pot pal·liar aquesta situació, però també inspeccions decidides i eficaces, en la mesura que no tots els jutjats d’una mateixa jurisdicció i un mateix partit judicial tenen el mateix nivell de saturació quan el repartiment és equitatiu.

Potser, la definitiva implantació de l’anomenada «nova oficina judicial» podrà ajudar a aquest canvi d’actitud menys rigorós en el compliment dels terminis judicials. No en va, es tracta d’aplicar a l’administració de Justícia formes organitzatives característiques del món privat que funcionen. Calen plantilles compartides i espais de cooperació continu i fluid.

També cal posar en valor l’esforç que s’està fent en la resolució alternativa de conflictes com és la mediació. Cal cercar la complicitat dels advocats i advocades com a principals prescriptors d’aquesta metodologia que, a través del diàleg i la negociació entre les parts resol moltes controvèrsies en un temps més breu i amb una repercussió molt menor en les emocions de les persones implicades en el procediment. Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona hi estem contribuint al màxim donant un nou impuls al nostre Centre de Resolució Alternativa de Conflictes (ADR) però no serà suficient si no compta amb l’aposta decidida mitjançant l’incentiu adequat des de l’Administració, prioritzant els serveis d’orientació en mediació i signant acords de col·laboració estreta entre els Col·legis de l’Advocacia i els Tribunals per derivar tots aquells supòsits més idonis per a la mediació.

És imprescindible fer esment a la revolució que està suposant per a l’Administració de justícia la implantació de les noves tecnologies, tant per a la gestió interna com per a la imprescindible i necessària relació amb la ciutadania i l’advocacia.

Sabem que els recursos econòmics que s’han de dedicar a aquest tipus de projectes són molt elevats, també que el canvi cultural que comporten tant entre els funcionaris com entre els usuaris en general, requereix temps i paciència. Per contribuir-hi, des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona hem posat en marxa la Comissió de Transformació digital, que no només està invertint en formació i sistemes d’informació per als col·legiats i col·legiades, sinó que també està col·laborant amb l’Administració en el seguiment i recolzament de la implantació progressiva en els Jutjats i Tribunals.

Sabem que encara hi ha molta feina per endavant: la interconnexió entre les diverses administracions de justícia independentment de la comunitat autònoma en què es trobin; la que s’ha de donar també entre les comissaries, centres penitenciaris i fiscalia amb els jutjats i tribunals o, per què no, també amb els col·legis de l’advocacia que, a més, tenim un paper fonamental en la designació d’advocats i advocades en el torn d’ofici i assistència al detingut.

L’adopció plena i efectiva per part de l’Administració de justícia i del món jurídic d’aquesta nova realitat tecnològica i digital constituirà la garantia imprescindible per afrontar els reptes propis de la societat del segle XXI.

És en aquesta línia de ser un referent social que hem signat un acord amb el MWCapital per desenvolupar el programa Digital Future Society, que vol convertir Barcelona en la seu d’un gran fòrum internacional d’innovació tecnològica, on es debatran aquells reptes socials que planteja la transformació tecnològica i digital.

Així mateix, amb la col·laboració de 40 entitats –que representen tots els àmbits professionals i també les diferents administracions– estem treballant en la redacció de la Carta dels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital.

Des de l’advocacia ens hem posat al capdavant del camí per emprendre, cercant sinergies, col·laboracions i complicitats.