Uber, Cabify, i un llarg etcètera de plataformes de mobilitat han proliferat i operen ja arreu del planeta i, per descomptat, a totes les grans ciutats europees. L’arribada ha estat un xoc tecnològic, generacional, laboral i, fins i tot, social. Arreu s’està regulant, amb més o menys encert, la seva activitat. Ha de ser Barcelona la primera ciutat on se’n prohibeixi definitivament l’ús? La ciutat que està despuntant com a nou nucli d’empreses tecnològiques? La ciutat del Mobile World Congress?

La nova onada de VTC (Vehicles de Turisme amb Conductor) que operen a través de plataformes digitals és l’origen, però no la causa, del problema. El que molts titllen de buit legal va permetre, entre el 2013 i el 2015, la concessió de llicències VTC de forma il·limitada. Ara s’estan concedint, a l’empara de sentències judicials molt discutides, aquestes llicències VTC. Paral·lelament, el sector del taxi no viu tampoc els seus millors dies: la regulació del taxi està essent força qüestionada, especialment dins l’àmbit comunitari.

El proteccionisme dels poders públics regionals i locals envers el taxi és contrari als principis més elementals de la Unió Europea: llibertat i mercat. De fet, és la normativa espanyola (i també la catalana) la que ostenta el dubtós honor de ser una de les més restrictives, segons un estudi encarregat per la Comissió Europea mateix.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.