Uber, Cabify, i un llarg etcètera de plataformes de mobilitat han proliferat i operen ja arreu del planeta i, per descomptat, a totes les grans ciutats europees. L’arribada ha estat un xoc tecnològic, generacional, laboral i, fins i tot, social. Arreu s’està regulant, amb més o menys encert, la seva activitat. Ha de ser Barcelona la primera ciutat on se’n prohibeixi definitivament l’ús? La ciutat que està despuntant com a nou nucli d’empreses tecnològiques? La ciutat del Mobile World Congress?

La nova onada de VTC (Vehicles de Turisme amb Conductor) que operen a través de plataformes digitals és l’origen, però no la causa, del problema. El que molts titllen de buit legal va permetre, entre el 2013 i el 2015, la concessió de llicències VTC de forma il·limitada. Ara s’estan concedint, a l’empara de sentències judicials molt discutides, aquestes llicències VTC. Paral·lelament, el sector del taxi no viu tampoc els seus millors dies: la regulació del taxi està essent força qüestionada, especialment dins l’àmbit comunitari.

El proteccionisme dels poders públics regionals i locals envers el taxi és contrari als principis més elementals de la Unió Europea: llibertat i mercat. De fet, és la normativa espanyola (i també la catalana) la que ostenta el dubtós honor de ser una de les més restrictives, segons un estudi encarregat per la Comissió Europea mateix.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure