Donald Trump ha intentat acabar la guerra més llarga mai lliurada pels Estats Units. Volia culminar els seus quatre anys de presidència caòtica i destructiva amb una imatge de pacificador de l’Afganistan, allò que no van aconseguir els seus dos predecessors, George W. Bush, que la va començar, i Barack Obama, que ho va intentar sense èxit.

La presència de tropes dels Estats Units al país afganès va començar el 2001, primer amb els bombardejos aeris i després amb la instal·lació militar terrestre. Si per als Estats Units és la guerra que mai no acaba, que dura ja més que la del Vietnam, encara ho és més per als afganesos: des del 1979, si prenem com a punt de partida la invasió soviètica. Al país afgà hi han naufragat en el darrer mig segle les dues superpotències, de la mateixa manera que hi havia naufragat molts anys abans l’imperi britànic.

La guerra va ser un parany des del primer dia. Parany de la Casa Blanca als seus aliats de cara a endur-se’ls després a l’Iraq, l’autèntic objectiu de Bush després dels atacs de l’11-S, i parany dels afganesos als Estats Units, després d’haver estat un parany mortal per a la Unió Soviètica: sense la catàstrofe afganesa potser el sistema comunista no hauria desaparegut. Ara ha estat també un parany per a Donald Trump, que ha negociat directament amb els talibans i va estar a punt de rebre’ls i firmar l’acord de retirada i de pau amb els seus dirigents a Camp David, en un intent de fabricar una fotografia de l’alçada històrica de les obtingudes pels seus predecessors amb líders russos o àrabs.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure