Les antigues i ara les més recents notícies de premsa sobre els afers privats de l’exrei Joan Carles I quan estava en l’exercici del càrrec com a titular d’un òrgan de l’Estat, la Corona, i des del 2014, quan abdicà i passà a la condició d’emèrit, han posat de manifest i obliguen a precisar l’abast i els límits de les prerrogatives reials de la immunitat i la irresponsabilitat previstes a l’article 56.3 de la Constitució espanyola (CE).

Certament, els fets antics com els més actuals (era presumptament beneficiari d’uns comptes de fundacions a Liechtenstein i Suïssa) són assumptes d’indubtable interès públic, més enllà que facin referència a temes relatius a la seva vida privada. Segurament, no és del tot habitual que l’autoritat fiscal suïssa investigui un presumpte cas de blanqueig de diners que afecti un rei. La seva condició d’excap d’un Estat democràtic com és Espanya fa que el dret a comunicar i rebre lliurement informació veraç (art. 20.1, CE) sobre el tema hagi de prevaler sobre qualsevol altre aspecte relatiu, en tant que ciutadà, als seus drets de la personalitat com són l’honor o la intimitat (art. 18.1 CE).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.