La pandèmia pel coronavirus no solament ha estat un repte per al sistema sanitari i l’aparell productiu del país, sinó també per a la seva estructura judicial. Quan el passat 4 de juny, després de tres mesos des de l’inici de l’estat d’alarma, es va posar en marxa el procés per a la normalització en aquest àmbit, ningú no esperava que fos fàcil aconseguir bons resultats en un termini breu. La justícia no solament encarava la nova etapa amb el risc de desbordament i de batre rècords en l’acumulació de procediments i en el retard de sentències, sinó que estava immersa, a més, en noves tensions polítiques.

La gravetat d’aquestes tensions va quedar força palesa en casos com la investigació sobre les responsabilitats del govern en l’autorització de les manifestacions del 8 de març i en la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos al capdavant de la Guàrdia Civil a Madrid, o en l’escissió que va provocar en el Tribunal Constitucional el debat sobre la idoneïtat o no dels decrets de l’estat d’alarma per fer front a l’emergència sanitària. El primer assumpte es va acabar arxivant, però després de molt de soroll polític.

Les tensions al Constitucional, al seu torn, van obligar que el president del tribunal de garanties, Juan José González Rivas, hagués d’utilitzar per primera vegada durant el seu mandat el vot de qualitat. Va recórrer a aquesta solució per desfer l’empat entre els magistrats que volien autoritzar una manifestació convocada a Vigo en plena alerta sanitària i els que volien impedir-la, subratllant la prioritat de garantir la salut pública. Paral·lelament, les concentracions al barri de Salamanca al crit de «llibertat» eren promogudes pels mateixos que acusaven el govern d’haver facilitat els contagis permetent mobilitzacions a principis de març.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Paradoxalment, els despatxos laboralistes van ser els que més van treballar durant l’estat d’alarma.

La dificultat d’avançar mitjançant decisions consensuades en la resolució dels problemes que la pandèmia plantejava al sistema judicial es va posar aviat en relleu, davant el fracàs dels intents del Govern per acordar amb el PP un seguit de mesures de xoc. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, havia negociat aquest capítol amb el secretari de la mateixa àrea del PP, Enrique López, però el castell de cartes que havien construït entre tots dos aviat es va esfondrar.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.