És el mateix autor, Vicenç Pagès (Figueres, 1963), qui explica amb exactitud què és Memòria vintage, «una barreja d’espeleologia, de notaria, de crítica cultural, d’evocació, d’assaig, de microhistòria i d’autobiografia. Volem descriure com érem, què fèiem, què sentíem, com vam créixer (no només som el que hem fet, sinó el que hem escoltat, vist, menjat, estimat, potser somiat). Es dirigeix als que comparteixen aquests records, però també als que volen entendre aquells anys —i, de retruc, aquests—, no pas des de la investigació històrica sinó a partir dels records transferibles».

El temps cronològic comença amb l’arribada de l’home a la Lluna i s’acaba amb l’estrena de Pulp fiction l’any 1994, i s’ocupa de la infància, l’adolescència i els primers instants de l’accés a la vida adulta de la gent nascuda al començament dels anys seixanta. I, entre una data i l’altra, Vicenç Pagès arma un diccionari —o una enciclopèdia portàtil— on recull quatre-cents termes que descriuen la dècada dels setanta i dels vuitanta, «un món que ha desaparegut però que recordem: paraules, música, vehicles, costums, lectures, oficis, conceptes, artefactes, mitjans de comunicació». A l’entrada relativa a «absència» ho diu d’una altra manera: «Contemplats amb perspectiva, els anys setanta i vuitanta destaquen per l’absència de tot el que avui trobem imprescindible per viure».

A la manera del Georges Perec de Les coses, Vicenç Pagès també podria dir que «entre les coses del món modern i la felicitat hi ha una relació obligada». I el lector de Memòria vintage no pot deixar de recordar un dels textos inclosos a El poeta i altres contes

(2005), «Biografia d’Àngel Mauri», aquella exposició seca i distant, pura llista de fets vitals, de qui és una mena d’alter ego de l’autor —tot i que segurament seria més just considerar-lo com l’amic invisible de Vicenç Pagès, elevat a la categoria de confident, i al qual recorre quan necessita ajuda, una mica de sentit comú, la discussió d’una idea—, i que apareix a la pràctica totalitat dels seus llibres narratius: la història de la vida d’Àngel Mauri serveix a Vicenç Pagès per agafar la sociologia com un material de ficció, una estratègia literària que també és present en la construcció de la complexitat formal de les seves novel·les.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.