(I)

A The Soul of the Marionette, John Gray distingeix dues maneres de ser lliures. D’una banda, hi ha la llibertat de poder escollir i, de l’altra, la llibertat de no haver d’escollir. La llibertat d’escollir és aquella situació en què tenim diversos camins a disposició i ningú ens impedeix caminar-ne un o l’altre. La llibertat d’escollir té molt bona reputació i algunes virtuts morals àmpliament acreditades.

Més ignorada i infinitament més ridiculitzada, en canvi, és la llibertat de no haver d’escollir. Algunes vegades, se l’assimila al rebuig de les responsabilitats connaturals a l’ésser humà. D’altres, se l’associa a una mena de determinisme que escapçaria el lliure albir. De fet, en el breu assaig de Gray, les marionetes, sense voluntat ni autonomia, serien la perfecte metàfora de la llibertat de no haver d’escollir.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.