La passió pujolista no s’esgotarà en molts anys. L’expectativa del pro-cessament del president pels diners silenciosos protegits fora d’Espanya mantindrà viva la sospita d’una conducta flagrantment inapropiada o directament delictiva. Mentrestant, segueix burxant l’altra clamorosa sospita d’una xarxa d’influències i de manifasseria pura i dura, forjada al llarg de més de dues dècades d’exercici hegemònic del poder a Catalunya.

La històrica queixa victimista d’insuficiència de competències i d’asfíxia crònica del poder català per part dels poders carques de l’Estat espanyol (que n’hi ha) ha calat d’una manera rotunda a l’imaginari col·lectiu. En lloc de l’apreci d’una descentralització administrativa i política real ha tendit a pesar més la sensació d’escanyament, impotència, insuficiència de recursos i competències. En termes comparatius amb d’altres estats federals o federalitzants, però, això no és veritat ni resisteix una mínima anàlisi amb models més o menys equiparables.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure