La conformació d’un nou govern a Espanya amb una vocació per entomar el conflicte català per la via del diàleg i allunyar-se de la judicialització política, juntament amb l’estratègia pragmàtica que sembla voler adoptar ERC, han permès la creació d’una taula de diàleg bilateral entre l’executiu espanyol i el català, com a contrapartida a l’abstenció republicana en la investidura de Pedro Sánchez. Aquest acord es basa en la creació d’un mecanisme institucional de caràcter bilateral en el qual les parts implicades, és a dir, els dos governs, tenen total llibertat per plantejar les seves demandes i reivindicacions. A més, una de les condicions del pacte entre el PSOE i ERC és que els acords que es produeixen en aquest marc de negociació siguin sotmesos a consulta per part de la ciutadania catalana.

La creació d’aquest mecanisme i la voluntat de totes dues parts d’optar per la via del diàleg, tot i que de manera precària, ofereix una oportunitat per intentar frenar la deriva polaritzadora i trobar sortides que ens permetin albirar una solució que sigui mínimament satisfactòria per a les dues parts. Sigui com sigui, l’estabilitat i duració de la legislatura depèn de si la taula bilateral dóna algun resultat i avança la negociació entre les parts. Només així els republicans permetran amb els seus vots que el Govern de coalició entre PSOE i UP pugui desplegar la seva activitat legislativa, especialment la seva obra de govern.

Això no obstant, tot i aquest pas inicial destinat a desbloquejar la situació i reprendre la via política, no existeix una solució fàcil per a aquest conflicte i no només per les discrepàncies que hi ha entre els entramats polítics, institucionals i mediàtics existents a Madrid i a Barcelona, sinó per les grans diferències entre les opinions públiques dels catalans i dels ciutadans de la resta de l’Estat. Això és el que ens mostra l’estudi Percepció sobre el debat territorial a Espanya realitzat recentment pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) amb una mostra de 3.600 persones a tot Espanya durant els mesos de setembre i octubre de 2019.

L’estudi mostra com un 71 % dels ciutadans de la resta d’Espanya també consideren cabdal la qüestió territorial.

Aquest estudi està adreçat a conèixer les preferències i l’opinió de l’electorat català i del de la resta de l’Estat en relació a la qüestió catalana. De les dades de l’estudi se’n desprenen quatre grans conclusions que poden influir en la sortida que les diferents parts en aquest conflicte puguin acordar.

La primera és que la qüestió territorial està molt present a l’agenda política a Catalunya i a la resta d’Espanya com s’ha pogut veure en les darreres eleccions generals. Des de fa uns anys, a Catalunya ha ocupat tota l’atenció mediàtica, social i política i la competició partidista només ha girat al voltant seu. Això ens ha conduït a escenaris de polarització política mai vistos anteriorment. Aquesta enquesta ens mostra com un 74,7 % dels catalans consideren molt o bastant important el tema territorial, fet que correlaciona directament amb les dinàmiques polítiques que hem anat veient en els darrers temps. L’estudi també mostra com un 71 % dels ciutadans de la resta d’Espanya també consideren cabdal aquesta qüestió.

La segona conclusió d’aquesta enquesta és el xoc clar de preferències respecte a l’organització territorial de l’Estat entre l’electorat català i el de la resta d’Espanya. Una qüestió que dificultarà els acords i els consensos atès que les demandes o aspiracions d’uns i d’altres són diferents. El primer que cal dir al respecte és que la divisió no només es dóna entre l’electorat català i el de la resta de l’Estat sinó que també es produeix una clara divisió entre els enquestats catalans respecte a la independència de Catalunya. Aquests es mostren dividits: un 49,3 % hi estaria a favor i un 41,2 % en contra. Tot i que la mostra té un biaix favorable als electors independentistes, les dades mostren un empat entre les dues opcions com fa anys que es produeix. En els darrers anys l’opinió pública catalana s’ha dividit a parts iguals entre independentistes i no independentistes.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

Les dues opcions han fluctuat a prop del 50 % sense arribar a passar aquest percentatge.

 

Poca o massa autonomia

Tanmateix, el xoc que ens interessa analitzar és el que es produeix entre l’opinió pública catalana i la de la resta d’Espanya al voltant de la qüestió territorial. El primer xoc és respecte a l’autonomia de Catalunya: mentre que el 62,4 % dels enquestats a Catalunya considera que aquesta té un nivell insuficient d’autonomia, un 51,1 % dels enquestats de la resta de l’Estat assegura que Catalunya té massa autonomia, cosa que només creuen un 8,5 % dels enquestats catalans. Aquestes dades ens mostren, però, que la insatisfacció amb l’autogovern català excedeix els marges de l’independentisme i és una demanda transversal.

El segon xoc és entre les preferències majoritàries dels enquestats catalans i els de la resta d’Espanya respecte de l’encaix entre Catalunya i Espanya. L’opció preferida pels catalans és Catalunya com a independent amb un 37,4 % de les respostes (només un 4,7 % dels espanyols escullen aquesta opció). La segona, l’estatus quo, Catalunya com a Comunitat Autònoma amb un 27,4 % de les respostes enfront el 61,2 % de la mostra de la resta de l’Estat. En relació amb un encaix federal, un 21,5 % dels catalans s’inclinen per aquest model i només ho fa un 7,1 % dels espanyols. Finalment, sols un 9,5 % dels catalans consideren que Catalunya hauria de ser únicament una regió d’Espanya i, en canvi, el suport a aquesta opció entre els enquestats de la resta de l’Estat és d’un 21,1 %.

També hi ha una forta discrepància en relació a l’organització territorial de l’Estat: un 44,8 % dels catalans aposten per un Estat on es reconegui a les Comunitats Autònomes la possibilitat d’esdevenir estats independents. En canvi, l’opció majoritària entre la mostra de la resta de l’Estat és el manteniment de l’estatus quo actual amb gairebé un terç de les respostes. Però no només això: un 37,7 % dels enquestats de la resta de l’Estat defensa una involució en l’àmbit territorial i es mostren partidaris de models d’encaix amb nivells de descentralització inferiors als de l’status quo.

 

Xoc frontal

Entre els enquestats catalans aquestes opcions no arriben al 14 %. La defensa de l’statu quo assoleix un 15,7 % en la mostra catalana i la d’un Estat on les Comunitats Autònomes tinguin més competències que en l’actualitat ascendeix a un 21,3 %, 6 punts per sobre dels resultats d’aquesta opció en la mostra de la resta de l’Estat (15,7 %). Però això no és tot: també trobem diferències similars respecte a si Catalunya és una nació o una Comunitat Autònoma, si l’Estat afavoreix Catalunya o no, o el nivell de descentralització desitjat. L’escenari és el d’un xoc frontal en les preferències de tots dos grups.

Un 80 % dels catalans i un 65,6 % dels enquestats de la resta d’Espanya prefereixen que el conflicte es canalitzi amb diàleg.

No obstant això, la tercera conclusió de l’estudi es més optimista: l’aposta pel diàleg i per una solució eminentment política al conflicte és majoritària en tots dos electorats. Tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, la població considera necessari que el conflicte es canalitzi per mitjà del diàleg: un 80 % dels catalans i un 65,6 % dels enquestats de la resta d’Espanya hi són favorables. Tanmateix, a Catalunya la majoria vol diàleg sense límits (42,4 % vs. un 38,1 % que el vol dins de la Constitució) i a la resta d’Espanya, els que el volen dins del marc jurídic actual són un 48,4 % contra un 17,2 % que volen que aquest diàleg es produeixi sense límits constitucionals.

Cal dir, però, que les solucions no dialogades són minoritàries: la unilateralitat només assoleix un 11,2 % i les mesures més severes contra Catalunya un 26,9 % de l’electorat de la resta d’Espanya. De la mateixa manera, un 75 % de catalans creuen que la solució al conflicte ha de ser eminentment política i un 45,2 % de la resta d’espanyols ho subscriu. La judicialització, criticada pel nou executiu de coalició, només convenç un 8,1 % dels catalans i un 27 % dels espanyols.

 

Per on començar?

Això ens porta a la quarta i darrera conclusió de l’estudi. Davant d’aquesta aposta pel diàleg i per una solució política en un context de preferències enfrontades i de grans discrepàncies entre els dos electorats, ¿per on podem començar a teixir una sortida que ens apropi a una normalització de la situació política? Tres mesures concretes semblen suscitar un grau d’acord considerable en tots dos electorats. Per començar, una millora del sistema de finançament que permeti a les Comunitats Autònomes augmentar la seva capacitat recaptatòria i gestionar els seus tributs. Aquesta iniciativa té el suport d’un 68,2 % dels catalans i un 54 % dels enquestats de la resta d’Espanya.

Una delimitació competencial clara entre Estat i Comunitats Autònomes obté el suport del 68,1 % de catalans

En segon lloc, una delimitació competencial clara entre Estat i Comunitats Autònomes que obté el suport del 68,1 % i d’un 72,6 % de la resta d’enquestats. Per últim, el reconeixement de la realitat lingüística a nivell estatal gaudeix del suport del 70,7 % dels catalans i d’un 37,7 % a Espanya. La suma d’aquestes tres mesures ens podrien conduir a un escenari en el qual Catalunya obtindria un sistema de finançament més just i d’acord amb les seves necessitats de despesa, evitar conflictes competencials que distorsionessin el desplegament de l’autogovern català i un reconeixement de la personalitat diferenciada existent a Catalunya, encara que inicialment fos en matèria cultural i lingüística i no nacional.

És evident que aquestes mesures no solucionarien el conflicte polític de fons a Catalunya, uns problemes que giren al voltant del reconeixement nacional de Catalunya i del repartiment de poder polític dins de l’organització territorial de l’Estat. Tanmateix, poden servir per oferir una base transitable que permeti iniciar un camí que ens porti a solucions més sòlides que han de passar obligatòriament per abandonar les posicions maximalistes i trobar una intersecció que permeti satisfer la major part de l’electorat català sense que la majoria d’enquestats de la resta de l’Estat s’hi oposi. Només amb pedagogia, negociació i voluntat política podrem assolir els acords transversals necessaris que facin superar aquest conflicte a Catalunya.